divendres, 24 de juliol del 2015

AMSTERDAM - DE 9 A 21

Al tren, tornant:

"Totes les ciutats, per ser ciutats; ¿han de ser iguals? No. ¿Que les fa diferents? L'orientació que tenen cap al mar més proper i, l'ordre dels carrers. Aquesta darrera consideració ho determina tot. I, no serà el color de les façanes ni l'amplitud de la vorera el que et farà sentir més especial o menys a una ciutat estrangera; va ser i serà l'ordenació dels carrers. La longitud d'una cantonada a un altre és la que et farà fer comparacions amb altres ciutats fins a posar-les totes en un rànquing propi.

Amsterdam m'ha cansat molt... i encara em queda tant per fer abans que acabi el dia. És un cansament gairebé alcohòlic. Quan passo amb el tren per les llargues escampades de gespa se'm pot oblidar què és el que estic mirant i puc convertir la gespa en mar. Sobretot ara que és de tarda, la llum del sol és baixa i m'enfosqueix allò que miro. Gespa-mar-malaquita (¿malaquita?). El sol és el més important de la terra. Avui m'han dit que a l'hivern tot és blanc i no hi ha contrastos de núvols de colors. A l'estiu hi ha tantes hores de dia que et falta temps per dormir.

Joder: Estic tan cansada (cansament alcohòlic) que no sé com portaré la bici de l'estació cap a casa. No tinc força ni per posar-me els cascos a l'orella (que ho hauré de fer) GROOVEEEE (dibuixos & gargots) yeah. Tinc el paladar adormit. Podria beure 1 L d'absenta i no notaria res. A veure, que ve la meva parada."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada