Els llibres d'auto-ajuda diuen (ho sé per la petita sinopsi del darrere i perquè com a bona lectora he passat l'adolescència obligant-me a llegir tota la ferralla que se'm posava pel davant de cap a peus, Jorge Bucay* entre ells) que no has de mencionar les "coses dolentes" per no fer venir "coses dolentes noves" ballshit. Dic autoajuda perquè un dels clients de l'hostal, que va marxar abans-d'ahir, duia amb si un llibre d'alquímia i ens explicava teories amb molta passió.
No podré votar el 27 de setembre. Ja ho sabeu, poseu un palet més al Sí per si cal desempatar.
No m'hi cago ni pixo perquè sóc una senyoreta (però cago i pixo com tothom).
No és or ni plata tot el que sembla or i plata.
No sé a on dormiré dema.
No tot és promesa ni paraula (tot i que ens agrada sentir-nos-dir).
No, no i no és Sí.
No m'agrada.
No estic d'acord i no em conformo.
NO!
A cagar.
* Que el meu avi amb tant d'afecte em comprava. En veure la triomfada amb "Déjame que te cuente" cada Sant Jordi va seguir comprant Jorge Bucay. Tato, un petó des d'aquí.
dimecres, 23 de setembre del 2015
dimarts, 22 de setembre del 2015
HOSTAL
Des que vaig tornar de Barcelona i fins a l'1 d'Octubre estic vivint a un hostal. No ho recomano per viure, és incòmode, però si les circumstàncies et forcen a fer-ho és meravellós. Per no fer tan monòtona l'estança i no enamorar-me massa dels clients i recepcionistes, el dijous que ve canvio a un altre.
Normalment el tipus de gent que treballa per l'organització i gestió d'un hostal (staff) és gent molt oberta que ve de fora: t'expliquen la seva historia, d'on ve el seu nom, en quines condicions varen viure els primers mesos, diuen "yap, oh yes, but it's fine i cool" a tot. Entre la colla d'organitzadors sovint hi ha un natiu alt i expert en carrers i antres que et parla amb seguretat i recorda el teu nom quan et deixes el foc encès.
El millor dels hostals és l'àrea comuna. De vegades és una gran sala d'estar amb la cuina separada. D'altres cops, com ara, és una cuina enorme amb una taula gran, finestres amb vistes a un pati enjardinat, diferents sofàs, altaveus, televisió, etc. Pati o jardí depèn de la ubicació.
La gent que treballa a l'hostal organitza activitats cada dia per tal de fer germanor, avui fan Sex Show. No, no fan lectures a la bora del foc ni sopars internacionals: truita de patates, guacamoles i jalapenyos amb vinagre. Desconeguts et pregunten si vols sortir a sopar, fer una volta o si pots acompanyar-los al supermercat [He fet una petita estadística; europeus que visiten Amsterdam: Itàlia, Alamània i Regne Unit (aquests últims generalment de Wales). Altres països que estan de ruta per Europa: Canadà, US Califòrnia (LA) i New Zealand. Tots els que fan la ruta del bacallà per EU es queden amb Barcelona. Tot i que la setmana passada vaig coincidir amb un barceloní].
Respecte al viure; hi ha un lavabo per cada 5! Pregunto abans d'entrar; em diuen que no cal però després ells també pregunten, si veig un nano que menja muesli sense llet perque és un descuidat; ofereixo llet, si diuen de sortir; animo a la gent a sortir i el dia que no estic animada m'animen a mi #oh. A les nits els clients tornen per torns, el primer es renta la cara, fa pipí, busca el pijama (tot molt a poc a poc i en un fals silenci) i es posa al llit: el que el segueix sap quan ha acabat perque entra als 4 minuts contats i torna amb el ritual, així fins a omplir tots els llitets i ven entrada la matinada, la meva hora de llevar-me. Hi ha gent rara, guapa, riallera, activa, desesperada, trista, animada, optimista, valenta, desanimada, grassa, introvertida, romàntica, disposada, ... Estic bé.
Normalment el tipus de gent que treballa per l'organització i gestió d'un hostal (staff) és gent molt oberta que ve de fora: t'expliquen la seva historia, d'on ve el seu nom, en quines condicions varen viure els primers mesos, diuen "yap, oh yes, but it's fine i cool" a tot. Entre la colla d'organitzadors sovint hi ha un natiu alt i expert en carrers i antres que et parla amb seguretat i recorda el teu nom quan et deixes el foc encès.
El millor dels hostals és l'àrea comuna. De vegades és una gran sala d'estar amb la cuina separada. D'altres cops, com ara, és una cuina enorme amb una taula gran, finestres amb vistes a un pati enjardinat, diferents sofàs, altaveus, televisió, etc. Pati o jardí depèn de la ubicació.
La gent que treballa a l'hostal organitza activitats cada dia per tal de fer germanor, avui fan Sex Show. No, no fan lectures a la bora del foc ni sopars internacionals: truita de patates, guacamoles i jalapenyos amb vinagre. Desconeguts et pregunten si vols sortir a sopar, fer una volta o si pots acompanyar-los al supermercat [He fet una petita estadística; europeus que visiten Amsterdam: Itàlia, Alamània i Regne Unit (aquests últims generalment de Wales). Altres països que estan de ruta per Europa: Canadà, US Califòrnia (LA) i New Zealand. Tots els que fan la ruta del bacallà per EU es queden amb Barcelona. Tot i que la setmana passada vaig coincidir amb un barceloní].
Respecte al viure; hi ha un lavabo per cada 5! Pregunto abans d'entrar; em diuen que no cal però després ells també pregunten, si veig un nano que menja muesli sense llet perque és un descuidat; ofereixo llet, si diuen de sortir; animo a la gent a sortir i el dia que no estic animada m'animen a mi #oh. A les nits els clients tornen per torns, el primer es renta la cara, fa pipí, busca el pijama (tot molt a poc a poc i en un fals silenci) i es posa al llit: el que el segueix sap quan ha acabat perque entra als 4 minuts contats i torna amb el ritual, així fins a omplir tots els llitets i ven entrada la matinada, la meva hora de llevar-me. Hi ha gent rara, guapa, riallera, activa, desesperada, trista, animada, optimista, valenta, desanimada, grassa, introvertida, romàntica, disposada, ... Estic bé.
dimecres, 2 de setembre del 2015
A LES 4.10 DEL MATI ALGÚ (PERSONA O ANIMAL) PORTAVA CAMINANT UN POC DE RATO
Fent memòria, al tren:
M'he llevat a les 4.10 del matí (he sortit del llit a les 4.30 però a les 4.10 he apagat l'alarma) i tot era fosc, m'he girat per mandrejar i al tornar per aixecar-me hi havia llum darrere la finestra, era la llum dels estables. M'he cagat viva. Aquella llum només s'obre amb sensor de moviment (25-30 kg). El dia ha començat amb un remolí mental d'assassins, violadors i tarats o tarades mentals assassins de cavalls; ha corregut la veu pel poble de Bennekom que "la noia espanyola s'aixeca a les 4.30, anem a matar-la".
M'he vestit de tal manera que, si hagués passat alguna cosa, pogués sortir corrents; he estat a punt de despertar a la meva companya de granja per que m'escortés des de la finestra amb la llum apagada. Però m'he fet la valenta. Ha estat una mala hora, les finestres a Holanda són grans i la llum és groga, al camp es pot veure a 100 metres quan una casa està desperta. I la llum del graner només dura uns pocs minuts encesa.
Al final no ha passat res, però fins que no he arribat a l'estació i he vist gent normal (gent visible i amb altres missions) no m'he quedat tranquil·la. Sort que no he despertat a l'Ana i sort que no he agafat un ganivet.
Avui ha estat un dia meravellós. Des que he arribat a l'hotel no he parat; la gent vol sucs i cafès i m'agrada oferir-los amb mil cosetes bufones i gratuïtes que tenen els holandesos per servir begudes calentes; tarró de llet, sucre, galetes, xocolatines, mel i la cullera, tot posat al voltant de la tassa. A mig matí ha sonat l'alarma d'incendis; un sensor s'ha disparat amb el bau d'una dutxa. Quan he sortit de la feina he anat fent una passejada pels carrers abans de tornar a la vida rural; quanta bellesa! quanta gent gaudint de la tarda a les terrasses. El barri de Jordan és l'ultim barri que li toca la llum de la tarda, tot i tot era tan feliç que amb raó hi havia un carrer tallat per una gravació; vull pensar que gravaven el moment. La llum, l'aire, la temperatura, la gent justa; que no satura, que no et fa estar sola, el dia que portava a sobre; la felicitat era amb mi al carrer, avui,
Quan sense adonar-me he arribat a un carrer principal i concorregut he entrat a un tramvia per tornar a l'estació. Ara al tren (que faig vida al tren!) escric.
Hola Aïda!
M'he llevat a les 4.10 del matí (he sortit del llit a les 4.30 però a les 4.10 he apagat l'alarma) i tot era fosc, m'he girat per mandrejar i al tornar per aixecar-me hi havia llum darrere la finestra, era la llum dels estables. M'he cagat viva. Aquella llum només s'obre amb sensor de moviment (25-30 kg). El dia ha començat amb un remolí mental d'assassins, violadors i tarats o tarades mentals assassins de cavalls; ha corregut la veu pel poble de Bennekom que "la noia espanyola s'aixeca a les 4.30, anem a matar-la".
M'he vestit de tal manera que, si hagués passat alguna cosa, pogués sortir corrents; he estat a punt de despertar a la meva companya de granja per que m'escortés des de la finestra amb la llum apagada. Però m'he fet la valenta. Ha estat una mala hora, les finestres a Holanda són grans i la llum és groga, al camp es pot veure a 100 metres quan una casa està desperta. I la llum del graner només dura uns pocs minuts encesa.
Al final no ha passat res, però fins que no he arribat a l'estació i he vist gent normal (gent visible i amb altres missions) no m'he quedat tranquil·la. Sort que no he despertat a l'Ana i sort que no he agafat un ganivet.
Avui ha estat un dia meravellós. Des que he arribat a l'hotel no he parat; la gent vol sucs i cafès i m'agrada oferir-los amb mil cosetes bufones i gratuïtes que tenen els holandesos per servir begudes calentes; tarró de llet, sucre, galetes, xocolatines, mel i la cullera, tot posat al voltant de la tassa. A mig matí ha sonat l'alarma d'incendis; un sensor s'ha disparat amb el bau d'una dutxa. Quan he sortit de la feina he anat fent una passejada pels carrers abans de tornar a la vida rural; quanta bellesa! quanta gent gaudint de la tarda a les terrasses. El barri de Jordan és l'ultim barri que li toca la llum de la tarda, tot i tot era tan feliç que amb raó hi havia un carrer tallat per una gravació; vull pensar que gravaven el moment. La llum, l'aire, la temperatura, la gent justa; que no satura, que no et fa estar sola, el dia que portava a sobre; la felicitat era amb mi al carrer, avui,
Quan sense adonar-me he arribat a un carrer principal i concorregut he entrat a un tramvia per tornar a l'estació. Ara al tren (que faig vida al tren!) escric.
Hola Aïda!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)