HOSTAL

Des que vaig tornar de Barcelona i fins a l'1 d'Octubre estic vivint a un hostal. No ho recomano per viure, és incòmode, però si les circumstàncies et forcen a fer-ho és meravellós. Per no fer tan monòtona l'estança i no enamorar-me massa dels clients i recepcionistes, el dijous que ve canvio a un altre.
Normalment el tipus de gent que treballa per l'organització i gestió d'un hostal (staff) és gent molt oberta que ve de fora: t'expliquen la seva historia, d'on ve el seu nom, en quines condicions varen viure els primers mesos, diuen "yap, oh yes, but it's fine i cool" a tot. Entre la colla d'organitzadors sovint hi ha un natiu alt i expert en carrers i antres que et parla amb seguretat i recorda el teu nom quan et deixes el foc encès.
El millor dels hostals és l'àrea comuna. De vegades és una gran sala d'estar amb la cuina separada. D'altres cops, com ara, és una cuina enorme amb una taula gran, finestres amb vistes a un pati enjardinat, diferents sofàs, altaveus, televisió, etc. Pati o jardí depèn de la ubicació.
La gent que treballa a l'hostal organitza activitats cada dia per tal de fer germanor, avui fan Sex Show. No, no fan lectures a la bora del foc ni sopars internacionals: truita de patates, guacamoles i jalapenyos amb vinagre. Desconeguts et pregunten si vols sortir a sopar, fer una volta o si pots acompanyar-los al supermercat [He fet una petita estadística; europeus que visiten Amsterdam: Itàlia, Alamània i Regne Unit (aquests últims generalment de Wales). Altres països que estan de ruta per Europa: Canadà, US Califòrnia (LA) i New Zealand. Tots els que fan la ruta del bacallà per EU es queden amb Barcelona. Tot i que la setmana passada vaig coincidir amb un barceloní].

Respecte al viure; hi ha un lavabo per cada 5! Pregunto abans d'entrar; em diuen que no cal però després ells també pregunten, si veig un nano que menja muesli sense llet perque és un descuidat; ofereixo llet, si diuen de sortir; animo a la gent a sortir i el dia que no estic animada m'animen a mi #oh. A les nits els clients tornen per torns, el primer es renta la cara, fa pipí, busca el pijama (tot molt a poc a poc i en un fals silenci) i es posa al llit: el que el segueix sap quan ha acabat perque entra als 4 minuts contats i torna amb el ritual, així fins a omplir tots els llitets i ven entrada la matinada, la meva hora de llevar-me. Hi ha gent rara, guapa, riallera, activa, desesperada, trista, animada, optimista, valenta, desanimada, grassa, introvertida, romàntica, disposada, ... Estic bé.