Els llibres d'auto-ajuda diuen (ho sé per la petita sinopsi del darrere i perquè com a bona lectora he passat l'adolescència obligant-me a llegir tota la ferralla que se'm posava pel davant de cap a peus, Jorge Bucay* entre ells) que no has de mencionar les "coses dolentes" per no fer venir "coses dolentes noves" ballshit. Dic autoajuda perquè un dels clients de l'hostal, que va marxar abans-d'ahir, duia amb si un llibre d'alquímia i ens explicava teories amb molta passió.
No podré votar el 27 de setembre. Ja ho sabeu, poseu un palet més al Sí per si cal desempatar.
No m'hi cago ni pixo perquè sóc una senyoreta (però cago i pixo com tothom).
No és or ni plata tot el que sembla or i plata.
No sé a on dormiré dema.
No tot és promesa ni paraula (tot i que ens agrada sentir-nos-dir).
No, no i no és Sí.
No m'agrada.
No estic d'acord i no em conformo.
NO!
A cagar.
* Que el meu avi amb tant d'afecte em comprava. En veure la triomfada amb "Déjame que te cuente" cada Sant Jordi va seguir comprant Jorge Bucay. Tato, un petó des d'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada