IMPOTÈNCIA SOLAR

Si aquest país ja té prou mancances essencials com la gastronomia o la gràcia de viure del no-res; que no li treguin el sol, si us plau.

El dia es fa curt, i no em refereixo a les 24 h que condeixen com la vida d'un agricultor, em refereixo a les estones solars. Una amiga que em va venir a visitar aquest cap de setmana va i em pregunta "Quants dies de sol teniu a la setmana?" i jo li vaig contestar que mig i gràcies! Quan hi ha sol, surt a les 8,00 i no aixeca un pam de terra, a les 14,00 de la tarda comença a declinar i a les 16,30 del capvespre ja no hi ha llum i tot enfosqueix. Poseu fanals!, digueren les senyoretes. No, que gasta, contestà el rei, destinem els diners a la gran bústia Holandesa pel dia del judici final. Amsterdam, la ciutat més turística de Països Baixos, és a dir, la més mimada, no té llum. No és com Barcelona o Madrid que passeges de nit i tot està carament il·luminat i veus el terra que trepitges. A Amsterdam no veus res, tot són ombres que et fan tornar boja i tu mateixa et tornes fosca i et fas nit i desitges ser engolida per les ombres i els canals perquè és ben trist una vida sense llum. Puc viure en un país de pluja i vent, però no hauria pensat mai que un motiu per tornar fos l'enyorança del Sol viu i poderós que tenim a Barcelona.

El Govern holandes vol, que a més de tornar-te boig facis vida de casa perquè el comerç a les 18,00 h tanca. I de vegades, sovint, no et queda res per fer a no ser que visitis un bar i et preguis un cafè rere un altre. Els bars actuen de la mateixa manera que el dia, a mesura que es fa fosc les bombetes atenuen els volts al mínim, i alguns d'ells només deixen encesos els neons de les marques de cervesa i les espelmetes a la taula. En més d'una ocasió he hagut d'apropar l'espelma a la carta del menú i tenir literalment una cita a cegues.

Passeig romàntic i tenebros per Vondelpark. 18:00h

SINTERKLAAS - PART 1

wtf 

LA MILLOR FOTO

La bicicleta em permet apropar i mirar descarat. El turista no recordarà que l'he analitzat.

L'home, allarga un braç i aguanta la càmera, abraça a la dona. La dona, encara que a la imatge no es vegi, flexiona el genoll i puja el peu dret endarrere. S'estan una estona, immòbils.

L'avi treu la càmera de la funda que guardava a la bossa que li penja de l'esquena. Abans d'arribar al pont ja sabia que aquella era la fotografia, però els genolls van lents i cal arribar, parar, desmuntar i entregar la màquina a la parella perquè li faci la fotografia. L'avi deixa la motxilla als peus i posa el seu millor somriure, mirant a la seva dona que aquesta el mira per la nineta de la Nikon. La dona mira, però no prem. Passen bicicletes i gent que no els veu. L'home no sap quan es farà la fotografia perquè les cataractes no li deixen saber si prem o que. Finalment, sí. Es troben a mig camí del pont, ella ensenya la foto. Ell aprova amb un somriure i ara li toca fer al revés.

Una família. La dona a una banda del pont amb els fills, el marit a l'altre amb el mòbil. Si primer veus  la dona penses, vol un record amb les nenes ara que són petites. Però no, el pare està col·locant el mòbil al pal i es fa un selfie a ell mateix. La dona el mira amb ulls estranys i les filles més. L'home somriu a la càmera i després segueixen caminant.

Les amigues, després de riure amb el mòbil a la mà totes, se'ls acut començar fer fotografies de grup per pujar-les a instagram. En el millor dels casos la més alta allarga el braç i totes intenten encaixar-se, si la cosa va a més i tenen un banc o un lloc per fer saltirones es posaran a saltar i agafar instants a l'aire. No importa el pont, importa la cara, el moment i que surtin totes bufones.

Fotografies de viatjants que ho fan sols. Mostren un ull bonic en primer pla i de fons la plaça, el parc, el carrer en perspectiva... L'ull estarà rient, estarà seriós o estarà tancat. De vegades són els peus els que es veuen, recolzats a la gespa de Vondelpark. De vegades el bodegó d'un esmorzar a Pijp i el llibre que s'han portat pel viatge.

L'amic del grup que no esperaves se separa augmentant el pas per no fer esperar després a la resta dels amics que van a fumar i alcoholitzar-se. Li diu ràpid a un d'ells "fes-me una foto". Mans a les butxaques, cap inclinat a un ram de campanetes acolorides que penja de la barana del pont. Per la mama.

Un fotògraf professional aturat al carrer, a un lloc on ningú faria la foto ell o ella la fa i l'any que ve la trobarem a un calendari, a les llibreries.

HAS DE CAURE

Tornen els temps de bicicleta. No sé com s'ho fan però hi ha una xarxa de tràfic de bicicletes a 30-40 € molt activa a la ciutat d'Amsterdam. Et diran "una amiga, fa mudança" perquè et quedis tranquil·la que no és un robatori.

Com aconseguir una bicicleta per 30-40 € a Amsterdam: 
1. Et poses en contacte amb algun conegut que hagi viscut molts anys a la ciutat, 30-40. Li dius que vols una bicicleta. Així "vull una bicicleta, si saps res, fes-m'ho saber".
2. En uns dies reps una trucada "encara vols la bicicleta? Tinc una amiga que està fent mudança, la ven per 35€" Dius que sí. "Entesos, a on estàs? Vindrà un amic a portar-te-la". Dones l'adreça del lloc on et trobes.
3. En 20 minuts un home que no coneixes de res et porta una bicicleta que a Barcelona costaria 200 € per lo de vintage. La proves al carrer com una nena al matí de reis. Dones 30 € perquè trontolla una mica. Ja tens una bicicleta.

Quan t'entreguen una bicicleta te la donen sense res perquè és robada. Has de posar-li tot de complements: per això també hi ha un negoci a Holanda.
1. Vas a la botiga Action i compres: 1 cadena d'uns 17€, una llum blanca pel davant de la bicicleta i una llum vermella pel darrera (i piles, moltes piles) i un ring-ring.
2. Vas a la botiga Hans Struijk i compres 1 cadena de 60€.

Hi ha molts més artefactes per marcar "la teva" bicicleta; esprais de colors, lianes de flors, fundes per la cadira, manillars, cintes, etc. A Països Baixos et compres una cadena per tota la vida i la bicicleta la vas canviant, sóc conscient que algun dia me la prendran.

Quan ja feia 3 dies que portava la bicicleta em sentia integrada, segura, una tia que s'enrotlla i s'adapta a les noves ciutats. Bé, anava pel carrer més difícil d'Amsterdam a punt d'arribar a Muntplein, hi havia un cartell que indicava obres y al costat una fletxa lluminosa que desviava a 9 de cada 20 ciclistes perquè el carrer estava clarament tallat. Jo ni ho vaig veure, em vaig dir que estava preparada pel terreny  i que només eren 20 metres de res, la bicicleta cabia per una de les escletxes que barraven el pas, havia vist a un senyor fer-ho #queconsti. Quan ho faig tot va anar tan de pressa que no vaig ser conscient de res del que vaig fer; quan travesso l'escletxa una dona passa amb un gosset, em desvio cap a l'esquerra, estic molt a prop dels rails de tramvia. Miro si la dona es troba bé i la meva roda (no jo) toca el metall del rail que desafortunadament encaixa la bicicleta al rail sense deixar-me controlar la direcció de la bici. Em tiro a terra. El primer que faig és mirar si ve algun tramvia. NINGÚ, ningú, ve a rescatar-me. M'aixeco com la noia estrangera que sóc, que no te coneixement de res i s'ha equivocat i no tornarà a fer una cosa així, torno a la vorera. Un home s'aguanta el cigar a la boca i m'agafa la bicicleta, amb un moviment de cames i braços la posa recta (no m'havia adonat que la portava més torta que les branques d'un pollancre). Has de caure.

Els dies següents em fixava que tots els holandesos van amb blaus als braços i a les cames i els dits de les mans pelats. He après a posar-li un cartó a la bicicleta perquè no trontolli. He après també a encendre les llums a la nit perquè la policia no em posi una multa i també per la meva propia seguretat, ja que a Amsterdam no hi ha prous fanals als carrers, tot està fosc. I si no trontollo i no porto llums ningú em veu ni em sent.

TRANSPORTAR-SE EN PUBLIC

Podria fer un estudi molt sever dels ciutadans d'un indret i la manera que tenen de fitxar el tiquet de transport. Segur que es trobarien conclusions antropològiques interessants.
A Holanda hi ha un sol tiquet de transport per a tot el país i per a tot el transport: OV-Chipcard. La feinada del ciutadà és anar carregant puntualment la targeta per tal que sempre hi hagi diners. Cal fer check-in a unes maquinetes repartides, de manera antropològica també (aquí l'estudi), per les estacions i cal fer check-out quan deixes d'utilitzar el transport. Si no ho fas, et penalitza la mateixa targeta amb 4 € o més, depenent d'on fitxis la pròxima vegada. Hi ha 3 tipus de tiquets o 3 que jo he pogut diferenciar des que estic aquí.

ELS BITLLETS
Model 1. Senzill, de paper, un sol ús. Té un cost de 0,50 € cada vegada que compres un.
Model 2. Unipersonal i anònim, de plàstic, el pots utilitzar durant 5 anys. Té un cost de 7,50 € i depenent de quins viatges facis no et deixa fer check-in si no tens més de 20 € a la targeta. Aquest és blau i és el que utilitzo jo.
Model 3. Personal, de plàstic també i color groc, dura tota la vida. Té un cost de 50 €/any però tens un 40% de descompte en tots els viatges. L'orgull d'un holandes és ensenyar al revisor aquesta targeta amb fotografia. Quan et fas aquest carnet, l'altre carnet (el blau que tinc jo ara) passa a tenir el mateix poder que aquest groc, per si vas amb acompanyant. Doble poder.

LES PORTES
Per al transport public no hi ha portes que sobren i tanquen amb el tiquet. Ets lliure de picar o no picar, lliure de posar a prova el teu destí. Ja sabeu de què parlo. Aquí això és impossible de pensar, ni un bri de mala idea s'aboca per la cantonada entre el cervell i l'orella. Seria millor tirar-se per la finestreta a què un revisor en mig de tota la gentada descobrís que un holandès no ha fet check-in. Les probabilitats de què un revisor comprovi el teu tiquet són del 89% en cada viatge, però les probabilitats de què et perdoni la multa també són altes, perquè com he dit abans, ni un bri de mala idea s'aboca. Una nit, quan encara vivia a la granja, a la 1 de la matinada una revisora amb moltes ganes de treballar em va enxampar, però jo estava tan esgotada, amb unes ulleres que arribaven als genolls i per descomptat (això ho he après dels holandesos) que em va veure treure la cartera amb disposició de pagar el que fos contant d'arribar a casa al més aviat possible, em va perdonar i em va dir que seguis asseguda a primera classe.

LES CLASSES
A dintre el tren hi ha dos tipus de vagonetes: First Class, Second Class. La gent ho respecta molt. La primera classe és caríssima però és un gust poder seure-hi quan tot el tren va ple a rebentar i tu estàs assegut en una butaca que hi caben 3 com tu i en silenci. Tu tries la classe que vols quan compres el bitllet. La segona classe no està gents malament: cada seient té un penjador, una tauleta i una butaca confortable.

LA PROTECCIÓ DUTCH
Quan estàs buscant per aconseguir el Model 3. Tot està escrit en neerlandès i quan cliques la traducció en anglès ja no és el mateix. És a dir, només pots comprar la targeta groga traduint com una pallussa del traductor: Entra a l'aplicació, copia, surt de l'aplicació, desa, tradueix, ah vale, aquí només hi diu Benvingut al servei d'OV-Chipcard, amb aquesta targeta gaudirà de la comoblablabla, etc. Aquesta mena de trapelleries empipadores les trobaràs amb molts d'altres llocs. A Barcelona fem el mateix amb el català.

CARTA 5

Hola a tots de nou!

Aquesta és la darrera carta que us envio a tots alhora, des del dia 30 de setembre em dono per realitzada. Feina, allotjament i algú amb qui parlar. Ho he aconseguit. Tot el que em pugui passar a partir d'ara també podria passar a Barcelona.

Pensar en tots vosaltres i la història particular que tinc amb cada un m'ha fet aconseguir-ho. Quan surti d'aquest encantament cursi de plors d'alegria i joia seguiré escrivint coses serioses al blog. I no tot és joia, plorar a l'estranger és una sensació trista pel desanim i penosa perque no pots controlar quan ve, però després d'unes converses per watsap i que aquests dies està fent un sol màgic (tot el sol que no hem tingut aquest estiu, ara...) els problemes s'esvaeixen, treus una mica de ronya del cervell i som-hi.

Haver combinat aquests sentiments amb la vivencia als hostals, ha estat casuísticament necessària. Des del 14 al 30 de setembre vaig viure en 2 hostals diferents, aproximadament cada 4 dies feies un grup d'amics nou i l'atmosfera canviava completament. He conegut a gent de tot arreu, la majoria viatjaven sols i venien de lluny per recórrer Europa. A l'hotel també estic coneixent gent nova i molt interessant, és una llastima no poder compartir els seus noms i anècdotes.

Tal com us deia des de la nit del 30 de setembre estic vivint a un pis amb en Thom en JC i na Iza. És un barri residencial molt tranquil a 20 minuts en metro del centre d'Amsterdam. Estic encantada de tenir un lloc fix per estar.

Una abraçada, seguim en contacte!

Mua

Els llibres d'auto-ajuda diuen (ho sé per la petita sinopsi del darrere i perquè com a bona lectora he passat l'adolescència obligant-me a llegir tota la ferralla que se'm posava pel davant de cap a peus, Jorge Bucay* entre ells) que no has de mencionar les "coses dolentes" per no fer venir "coses dolentes noves" ballshit. Dic autoajuda perquè un dels clients de l'hostal, que va marxar abans-d'ahir, duia amb si un llibre d'alquímia i ens explicava teories amb molta passió.

No podré votar el 27 de setembre. Ja ho sabeu, poseu un palet més al Sí per si cal desempatar.
No m'hi cago ni pixo perquè sóc una senyoreta (però cago i pixo com tothom).
No és or ni plata tot el que sembla or i plata.
No sé a on dormiré dema.
No tot és promesa ni paraula (tot i que ens agrada sentir-nos-dir).
No, no i no és Sí.
No m'agrada.
No estic d'acord i no em conformo.
NO!
A cagar.



* Que el meu avi amb tant d'afecte em comprava. En veure la triomfada amb "Déjame que te cuente" cada Sant Jordi va seguir comprant Jorge Bucay. Tato, un petó des d'aquí.

HOSTAL

Des que vaig tornar de Barcelona i fins a l'1 d'Octubre estic vivint a un hostal. No ho recomano per viure, és incòmode, però si les circumstàncies et forcen a fer-ho és meravellós. Per no fer tan monòtona l'estança i no enamorar-me massa dels clients i recepcionistes, el dijous que ve canvio a un altre.
Normalment el tipus de gent que treballa per l'organització i gestió d'un hostal (staff) és gent molt oberta que ve de fora: t'expliquen la seva historia, d'on ve el seu nom, en quines condicions varen viure els primers mesos, diuen "yap, oh yes, but it's fine i cool" a tot. Entre la colla d'organitzadors sovint hi ha un natiu alt i expert en carrers i antres que et parla amb seguretat i recorda el teu nom quan et deixes el foc encès.
El millor dels hostals és l'àrea comuna. De vegades és una gran sala d'estar amb la cuina separada. D'altres cops, com ara, és una cuina enorme amb una taula gran, finestres amb vistes a un pati enjardinat, diferents sofàs, altaveus, televisió, etc. Pati o jardí depèn de la ubicació.
La gent que treballa a l'hostal organitza activitats cada dia per tal de fer germanor, avui fan Sex Show. No, no fan lectures a la bora del foc ni sopars internacionals: truita de patates, guacamoles i jalapenyos amb vinagre. Desconeguts et pregunten si vols sortir a sopar, fer una volta o si pots acompanyar-los al supermercat [He fet una petita estadística; europeus que visiten Amsterdam: Itàlia, Alamània i Regne Unit (aquests últims generalment de Wales). Altres països que estan de ruta per Europa: Canadà, US Califòrnia (LA) i New Zealand. Tots els que fan la ruta del bacallà per EU es queden amb Barcelona. Tot i que la setmana passada vaig coincidir amb un barceloní].

Respecte al viure; hi ha un lavabo per cada 5! Pregunto abans d'entrar; em diuen que no cal però després ells també pregunten, si veig un nano que menja muesli sense llet perque és un descuidat; ofereixo llet, si diuen de sortir; animo a la gent a sortir i el dia que no estic animada m'animen a mi #oh. A les nits els clients tornen per torns, el primer es renta la cara, fa pipí, busca el pijama (tot molt a poc a poc i en un fals silenci) i es posa al llit: el que el segueix sap quan ha acabat perque entra als 4 minuts contats i torna amb el ritual, així fins a omplir tots els llitets i ven entrada la matinada, la meva hora de llevar-me. Hi ha gent rara, guapa, riallera, activa, desesperada, trista, animada, optimista, valenta, desanimada, grassa, introvertida, romàntica, disposada, ... Estic bé.

A LES 4.10 DEL MATI ALGÚ (PERSONA O ANIMAL) PORTAVA CAMINANT UN POC DE RATO

Fent memòria, al tren:

M'he llevat a les 4.10 del matí (he sortit del llit a les 4.30 però a les 4.10 he apagat l'alarma) i tot era fosc, m'he girat per mandrejar i al tornar per aixecar-me hi havia llum darrere la finestra, era la llum dels estables. M'he cagat viva. Aquella llum només s'obre amb sensor de moviment  (25-30 kg). El dia ha començat amb un remolí mental d'assassins, violadors i tarats o tarades mentals assassins de cavalls; ha corregut la veu pel poble de Bennekom que "la noia espanyola s'aixeca a les 4.30, anem a matar-la".
M'he vestit de tal manera que, si hagués passat alguna cosa, pogués sortir corrents; he estat a punt de despertar a la meva companya de granja per que m'escortés des de la finestra amb la llum apagada. Però m'he fet la valenta. Ha estat una mala hora, les finestres a Holanda són grans i la llum és groga, al camp es pot veure a 100 metres quan una casa està desperta. I la llum del graner només dura uns pocs minuts encesa.
Al final no ha passat res, però fins que no he arribat a l'estació i he vist gent normal (gent visible i amb altres missions) no m'he quedat tranquil·la. Sort que no he despertat a l'Ana i sort que no he agafat un ganivet.

Avui ha estat un dia meravellós. Des que he arribat a l'hotel no he parat; la gent vol sucs i cafès i m'agrada oferir-los amb mil cosetes bufones i gratuïtes que tenen els holandesos per servir begudes calentes; tarró de llet, sucre, galetes, xocolatines, mel i la cullera, tot posat al voltant de la tassa. A mig matí ha sonat l'alarma d'incendis; un sensor s'ha disparat amb el bau d'una dutxa. Quan he sortit de la feina he anat fent una passejada pels carrers abans de tornar a la vida rural; quanta bellesa! quanta gent gaudint de la tarda a les terrasses. El barri de Jordan és l'ultim barri que li toca la llum de la tarda, tot i tot era tan feliç que amb raó hi havia un carrer tallat per una gravació; vull pensar que gravaven el moment. La llum, l'aire, la temperatura, la gent justa; que no satura, que no et fa estar sola, el dia que portava a sobre; la felicitat era amb mi al carrer, avui,
Quan sense adonar-me he arribat a un carrer principal i concorregut he entrat a un tramvia per tornar a l'estació. Ara al tren (que faig vida al tren!) escric.

Hola Aïda!

DINAR

Després d'una baixada xino-xano des de casa fins a l'Hotel de Wereld (famós per ser el lloc a on Alemanya va rendir-se d'avant dels canadencs i va posar fi a la guerra; imagino els dos generals sense munició ajaguts a una pedra i bevent cervesa tèbia, mirant el riu darrere les runes, mentre els seus nanos disputen un partit de futbol amb una bola de drap) amb la intenció de fer una copa d'algo i estava tancat.

Just d'avant de l'hotel, a la banda del carrer, hi ha un bar amb cadires a fora. Kelly's. He deixat la bicicleta amarrada com si fos un cavall i he entrat. La cambrera vestia una samarreta que deia "I put Ketchup on my Ketchup", m'ha convidat a passar al jardí.

Animada pel descubriment he demanat la carta per dinar. 'Texas Burger' i 'Desperados' (made in The Nederlands). Despres de dinar i com sempre porto els llibres a sobre, m'he quedat 3 hores llegint i prenent notes. Després encara he tingut estomac per menjar un #cheesecake, especialitat de la casa #handmade #ohlala. Base de galeta mòlta amb coberta de dos centimetres de crema de formatge condensat, mig per sobre mig pel plat mermelada amb gerds sencers... #Nyam. 

I això és tot. He tornat caminant a casa amb la bicicleta al meu costat i amb la lentitud que mereix un diumenge de descans. 

NO ET COMPRIS UNA JAQUETA IMPERMEABLE

Compra't un plàstic.

Quan plou als Països Baixos i has d'agafar la bicicleta o  bé caminar una estona, el millor és un plàstic tipus bossa d'escombriaire industrial amb tres forats. Hi ha una botiga molt recomanable de coses anomenada HEMA (hi ha a tot arreu, fins i tot al meu poble), allà hi podeu trobar unes de més bufones que fins i tot tenen un fil al voltant de la caputxa perquè no et voli mentre estàs pedalejant com una burra contra aire-pluja-i-fulles. La gent que et veu pateix si no duus un plàstic. Els agrada que tothom estigui protegit de l'aigua perquè el que no els agrada és anar refredats. Anar refredat demostra una mala gestió en els dies de pluja. Diré que el plàstic és més de dona que d'home, doncs l'home va amb gavardina mullat com un pollet. Ah! És el que toca.

Descarta el paraigua; això només serveix per anar del cotxe al portal. Té un utilitari provisional, tigraràs cinc minuts en notar que l'aigua ve de tots els costats. Fas més ridícul amb un paraigua corcat que amb un plàstic. Hi ha jaquetes impermeables precioses i assequibles (no més de 100 €) de la casa RAINS però que, amb la teoria catalana "compra-ho bo i compra-ho un sol cop" podríem punxar si és per donar-li l'utilitari de "en dies de pluja". Són jaquetes tan boniques que estic convençuda que el dia que plogui posaríem un plàstic HEMA a sobre.

Resolució: vés vestit com vulguis i proveeix-te d'una gorra i un plàstic. Adverteixo que hi ha més oferta de barret impermeable a El Corte Inglés de Francesc Macià que a qualsevol botiga d'aquest país.

CARTA 4

Hola! 

Aquestes darreres setmanes he estat ballant a una piscina que em venia un pel gran, però tot controlat.

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, per fi he trobat feina! Crec que ha estat un bon cop de sort ben aprofitat. Juro que estava pensant en la tornada de derrota cap a Barcelona. 

Vaig rebre un mail i a partir d'aqui tot de pressa (piscina). Estic a la recepció d'un hotel al centre d'Amsterdam, és petit (20 habitacions) i senzill, però trobo que té molt encant. És el Rembrandtplein Hotel, no us allotgeu si és per venir-me a veure per què no permeten relació: client-treballador, en qualsevol cas.

Tenir feina comporta una sèrie de gestions si ets un nouvingut; visita a l'ambaixada espanyola o cònsol en el meu cas (em va atendre una dona gran, professional i elegant i va atendre'm sense visita prèvia, bravo), visita a l'ajuntament per treure't un número de la seguretat social provisional (a la mateixa ambaixada et diuen a quin ajuntament i a quina hora), visita a un banc que et permeti sense ser resident i sense demostrar encara que tens un contracte laboral, per tant una nòmina que garanteixi diners, en aquest cas ING. Visita a un The Phone House per comprar un samsung galaxy young2 amb pre-paid(per què per fer contracte cal tenir una durada de 4 mesos a qualsevol banc dels Països Baixos). Fins aquí fita assolida.

Ara toca trobar un lloc més proper a Amsterdam per viure. Quan el tingui passaré a ser resident i aleshores cal fer més gestions, però això ja ens arribara.

Aquests dies he conegut més d'aprop la ciutat. Amsterdam és maca com Barcelona, amb les seves zones diferenciades. 

Té canals sense barana, vaixells petits, festes-vaixell, cases-vaixell, bicicletes, tramvies estrets, cafeteries i takesaway a dojo, atraccions turístíques; Heinneken Experience, La Casa d'Anna Frank, La Casa Rembrandt, cases de gent coneguda que va viure a Amsterdam. Maletes (moltes i a totes hores i de totes les mides), ipads i portàtils oberts a qualsevol hora del dia, gent jove, gent gran, gent seriosa, estudiants internacionals simpàtics. Aquí totes les feines són dignes i respectades i hi ha funcionaris per a tot.

Quan surto de casa em miro el camí de cabres amb uns altres ulls, potser ho trobaré a faltar i tot.

Una gran-gran abraçada.

BOOK MARKET DEVENTER

He tingut la sort de coincidir en dia i hora amb el mercat de llibres de segona mà més gran d'Europa. És com coincidir el dia del Sant Jordi a Madrid (Sant Jordi a Barcelona és incomparable).

Hi havia sis-centes parades de llibres de totes les mides, de tots els anys i per a tots els públics, la gran-gran majoria eren en holandès però podies trobar alguns en anglès i una insignificant minoria en espanyol/amèrica llatina: Cervantes i Isabel Allende. Isabel Allende, per cert, està en tot els top10 de les llibreries. A l'entrada del poble hi havia voluntaris vestits de groc que venien el prospecte de l'esdeveniment per dos euros, l'hauria comprat, però cap estava traduït. La gent sortia de l'estació amb trolley bags buides per arrasar al mercat i s'hi feien cues de mig quilometre per treure diners en cash. Tot plegat molt freak, àlies, m'hi trobava a gust. Les botigues i els bars estaven oberts; tot sent diumenge, tot sent una ciutat catòlica (les esglésies també venien els seus devocionals). Quan t'apartaves del centre concorregut no es podia anar més lluny del límit del riu, Deventer és un poble rodejat per un. Al riu hi havia música i parades de menjar; un magnífic lloc per relaxar-se i fer inventari dels tresors adquirits.

A les cinc de la tarda el mercat es comença a plegar i les botigues que estaven obertes tancaven, però com feia bona tarda deixaven les portes obertes i treien les cadires al carrer per donar-li un valor extra a la jornada.

CARTA 3

Hola (:

Aquest cop només unes línies, promise. Els darrers dies no he pogut fer tantes excursions com m'hauria agradat perquè ha plogut molt i molt, clarejava però ep! Els núvols tornaven a posar-se al seu lloc per ploure incansablement. Una tarda em vaig escapar a la ciutat per visitar l'església de Sant Pere (Utrecht).

En un país nou a on vols quedar-te trobo tan important trobar una feina com fer un cercle d'amics, a mi encara em manquen les dues coses, però segueixo treballant. D'aquí a dues setmanes es reuneixen un tou d'estudiants de la universitat de Wageningen i miraculosament he conegut un estudiant. Va ser com l'entrevista de feina que no et pots perdre; dius a tot que sí i a veure què passa. 

Cafe de Zaaier

Ja ho sabeu, si esteu a on voleu estar; busqueu una feina i procureu-vos un bon cercle d'amics.

Una abraçada per tots vosaltres, 

Carla

KERK

Des de la primera setmana ja vaig veure que aquí el tema de la religió va d'una altra manera. Per la part que em toca, sé que les esglésies no-catòliques no tenen la comoditat de gaudir d'una bona infraestructura amb grans vitralls i murs de pedra (com la gent, pobre, entén el que és una església).

A casa anàvem a un local amb calefacció a fer les reunions (que no es diuen misses, es diuen reunions), arribàvem sempre tard per què vivíem lluny i la gent que té fills arriba sempre tard, però després de la reunió quedàvem a xerrar amb els amics, els nens s'ensenyaven les joguines o llibres que havien portat per entretenir-se i jugaven i les àvies marxaven a casa per preparar el dinar. Ja de més gran visitava altres esglésies de Terrassa i Barcelona i també oferien la mateixa infraestructura, no era un tema d'església de poble perifèric, la nostra. Mesurava la riquesa de les esglésies evangèliques pel tipus de calefacció (o nombre d'estufes de butà) i els complements per servir el pa i el suc de raïm.
Quan entrava a una església catòlica al·lucinava amb la immensitat, els bancs per seure, les bíblies gratuïtes a la banqueta, els micròfons i altaveus. Ah! Això sí, no hi havia guitarres... i pensava, ¿com canten? No hi havia opció a participar ¿com s'ho fan quan els passa alguna cosa? ¿com creix el seu esperit si hi ha un humà entre ells i l'esperit? No hi havia pa ni suc de raïm, veia com la gent feia cua en silenci i els donaven paper de pastisseria (una cosa ven insípida, res a veure amb l'esperit cristià).
Més endavant i amb l'experiència, amb una perspectiva de dona jove la cosa canvia. De fet, tot canvia. Menys les esglésies.

A Holanda (només puc parlar d'Utrecht) diré que la cosa va diferent (d'Espanya). És possible anar a una reunió evangèlica i estar a una església bonica. Ahir vaig conèixer a l'Angelica, "treballa" a l'església de Sant Pere, Pieterskerk (la més antiga de la ciutat).

No hi ha simbologia, característica més destacada d'una església no-catòlica - Tot i que a Països Baixos, pel que he vist, no hi ha tanta tradició d'escultura com a Espanya.

Riqueses útils: rellotge de sorra.

Molt amablement em va fer una llista d'esglésies evangèliques a Utrecht. Us faig còpia de la llista amb l'enllaç. Penso anar a la reunió del dia 9 d'Agost a l'església de Sant Pere i us diré com ha anat. 

1840 - Sint Agustinuskerk.

1468 - Sint Catharinakathedraal.

1254 - Domkerk (Protestant).

1773 - Doopsgezinde Kerk.

1255 - Geertekerk (Protestant).

1912 - Sinte Gertrusdiskathedraal & Kapel.

1250 - Jacobikerk.

1040 - Janskerk (Queden molt poques coses de la primera construcció, però en el moment de posar la primera pedra ja compta com a aniversari).

1400 - Convent de monges. 1744 - Lutherse Kerk (Protestant).

1100 - Nicolaïkerk (Protestant).

1040 - Pieterskerk. És l'església més antiga d'Utrecht i més ben conservada. (Protestant)

1875 - Sint Willibrordkerk.

Podeu trobar informació de les esglésies d'Utrecht aquí.

FACTURA DE SUPERMERCAT

En aquest país hi ha 3 cases de supermercats. Albert Heijn, Lidl i Plus. N'hi ha més, però no són tan visibles.

Albert Heijn, podria ser un similar a Opencor, Hipercor, El Corte Inglés. És el supermercat dels supermercats a NL, a les grans ciutats hi ha que són 24 h, a les estacions de tren els trobes amb servei de cafeteria i Takeaway (sempre incitant que compris pomes, plàtans i aigua amb fulles de menta).

Lidl, tots coneixem Lidl. Organització bàsica però bons productes. Pantalons al costat dels cereals.

A mi m'ha molat Plus. Copio la factura d'avui. En general és força més economic que els supermercats a Espanya i, a més, tenen una sèrie de valors afegits com; cadira i tele per col·locar al nen o la nena a mirar una pel·lícula (ahir feien Peter Pan), bossa extra per desar el formatge, màquina de cafè o te per-qualsevol-cas, taula i cadira per llegir el diari:

"Tamagotchi per comptar l'economia del teu cistell"

"Va, posa-ho a la bossa"

"butaca 1, fila 1"

2,97 € - Schouderfiletlap (ho busqueu a Google "Paraula + Plus") / 2 talls
1,80 € - Kipfilet / 2 talls
2,85 €- Jonge Kaas / 1 safata de 7 llesques
1,79 € - Kleintje Kruimig
0,98 € - 2 Courgette groen
1,19 € - Wortel
0,99 € - Soepgroenten Boeren
0,97 € - Volle Melk
0,95 € - Waldkorn Donker Half
1,39 € - Vrije Uitloopei
0,59 € - Canisius Appelstroop
0,25 € - Lusdraagtas Plus
1,00 € - Boterhamworst
1,50 € - Snijworst
19,24 € - TOTAL

19,25€ - Total a pagar (a NL les monedes de 0,01€ i 0,02€ en efectiu no s'utilitzen i s'arrodoneix en criteri de la caixera).

ICONES - JIP EN JANNEKE

Tres generacions holandeses han crescut amb els contes d'Annie M. G. Schmidt il·lustrats per Fiep Westendorp.

Annie recollint la medalla. 

Tot i que les il·lustracions siguin dedicades als nens, a mi em fan pensar en aventures sinistres, d'amagatotis i trapelleries de veritat.

"Ara és nostre"

"Tu faràs de reina"

THAT'S NOT... RAIN

A l'estació, tronant:

Em trobo a l'estació d'Ede-Wageningen. Ahir vaig quedar amb el meu amic de Nijmegen i veient que el dia començava plujós he decidit venir cap a casa i estudiar una mica, fer neteja; fer dissabte... Però estic atrapada a la cabina hermètica de l'estació de tren a on no passa ni un xiscle d'aire. A fora, Déu s'està revelant. La pluja i el vent dibuixen variacions impossibles que m'indiquen que seria un suïcidi agafar la bicicleta i anar cap a casa. Fins i tot, als arbres els costa resistir-se. Fins i tot, el més vell dels ciclistes està refugiat al meu costat amb la seva bicicleta de 5.000 euros. Fins i tot, un noi valent ha intentat sortir pensant que això era un summertime i ha tornat, al cap de 15 segons, xop com un mitjó posat a la banyera.

Crec que la cosa va per llarg, m'empipa no poder fer-hi res però cal trobar el cantó humà natural, en aquest cas, i és que la natura mana.

(pausa - silenci - observació)

Després d'una estona de silenci, crec que faré el cor fort i em suïcidaré. Si sobrevisc, ens agafarem per la mà.

CARTA 2

Bon dia des del camp! 

Sí, senyors i senyores, he assumit que estic al camp. Que no es tracta d'un poblet de la perifèria d'una gran ciutat, no, i que tampoc estic a un poble "super" desenvolupat a 30 minuts de la gran ciutat, no. Estic al camp, però ei, aquí estan proveïts de tot. Les cases tenen plaques solars amb font d'energia per alimentar els seus cotxes elèctrics. Els avis (gent gran) t'avancen amb la bicicleta perquè, mentre tu vas amb una de pedals i sense marxes, ells van high-titanium propulsors. 

L'únic que m'apropa a les ciutats és què, gràcies al cel, l'estació de ferrocarrils que tinc més a prop connecta dues grans ciutats d'Holanda. Dono les gràcies per això. 

Cada dia, a banda de donar-li a la tecla cercant una feina i estudiar anglès (des de casa, perquè no hi ha cap acadèmia a 25 km de perímetre), faig alguna excursió, amb bicicleta, amb bus o amb tren - cada vegada que et compres un bitllet de transport el tiquet et recorda el favor que estàs fent al medi ambient per no agafar cotxe.

La setmana passada vaig estar a AMERSFOORT (ciutat on va néixer i créixer Piet Mondrian), és dels llocs més macos i encantadors que he visitat estant aquí. 

També vaig anar a AMERONGEN a visitar uns vells amics que viuen a una residència (els vaig prometre que tornaria per visitar junts el poble, ja que vàrem passar tota la tarda al jardí xerrant).

Piet Mondriaan by Yves Saint Lauren

Aquí hi ha molta flor blava i blanca. Sorprèn, ja que a Espanya tot és vermell, taronja, groc... Els dies són molt llargs; el sol surt a les 05:30 i gairebé fins a les 22:30 tens llum.

Aquesta setmana vaig fer una excursió fins al riu RIJN. Recordeu el que us vaig dir de què no hi havia cartells a les cases i no saps si és un BAR, HOTEL o QUÈ; amb els camins passa exactament el mateix, no posa ni noms de pobles, ni rius, ni parcs: aquí ho has de saber tot de memòria (realment tens temps per fer-ho). Total, que vaig seguir a una mare que portava 3 nens a la bicicleta i vaig anar a topar a una platja de riu fantàstica on puc anar els cops que vulgui i a qualsevol hora: banyar-me i prendre el sol. VISCA!

I, per acabar, ahir vaig estar a la gran ciutat d'AMSTERDAM. No hi vaig anar a fer el turista, hi anava per veure coses de feina (motxilla, bambes i super somriure). That's all. Vaig arribar a les 9 del matí per veure com s'aixecava la ciutat i no la vaig deixar fins a les 9 del vespre. Hi tornaré per matitsar. Destacable el museu RIJKSMUSEUM i la passejada de tarda des del barri PIJP passant pel canal ample de l'AMSTEL fins a l'estació Amsterdam-Amstel. 

Espero que sigueu tan generosos com la setmana passada de retornar-me les vostres impressions i explicar-me com us va l'estiu. És una alegria per mi. 

Una abraçada molt forta i ja és divendres!!! 

MUA

AMSTERDAM - DE 9 A 21

Al tren, tornant:

"Totes les ciutats, per ser ciutats; ¿han de ser iguals? No. ¿Que les fa diferents? L'orientació que tenen cap al mar més proper i, l'ordre dels carrers. Aquesta darrera consideració ho determina tot. I, no serà el color de les façanes ni l'amplitud de la vorera el que et farà sentir més especial o menys a una ciutat estrangera; va ser i serà l'ordenació dels carrers. La longitud d'una cantonada a un altre és la que et farà fer comparacions amb altres ciutats fins a posar-les totes en un rànquing propi.

Amsterdam m'ha cansat molt... i encara em queda tant per fer abans que acabi el dia. És un cansament gairebé alcohòlic. Quan passo amb el tren per les llargues escampades de gespa se'm pot oblidar què és el que estic mirant i puc convertir la gespa en mar. Sobretot ara que és de tarda, la llum del sol és baixa i m'enfosqueix allò que miro. Gespa-mar-malaquita (¿malaquita?). El sol és el més important de la terra. Avui m'han dit que a l'hivern tot és blanc i no hi ha contrastos de núvols de colors. A l'estiu hi ha tantes hores de dia que et falta temps per dormir.

Joder: Estic tan cansada (cansament alcohòlic) que no sé com portaré la bici de l'estació cap a casa. No tinc força ni per posar-me els cascos a l'orella (que ho hauré de fer) GROOVEEEE (dibuixos & gargots) yeah. Tinc el paladar adormit. Podria beure 1 L d'absenta i no notaria res. A veure, que ve la meva parada."

CARTA 1

Bon dia des de les terres baixes!

Us escric des d'un lloc a on estaré un temps, a Bennekom, són 3 poblets alineats des de l'estació de trens d'Ede fins al riu Rijn (Ede, Bennekom i Wageningen) Això és el camp pur europeu; cada casa té 2 o 3 cavalls, cabres, gossos, gats i moltes aranyes que cusen casa teva a la que et dónes la volta. Tots els veïns de Bennekom tenen una serra elèctrica per podar els arbres del jardí.

Al principi tot va anar molt depresa, feia temps que no em sentia perduda, desorientada i sense una resposta ràpida per trobar una solució al caos. El caos momentani de quan algú es deixa caure a un país desconegut, per molt europeu que sigui. Ahhhh!!!!!

Hi ha molt ordre i respecte. La primera setmana a l'hostal Strowis (Utrecht) em vaig adonar que no era l'única que havia triatHolanda com a punt de partida per una nova etapa! Hi havia molts més, i de punts del planeta diferent, va ser una bona expèriencia. Passejava molt per tal de veure com funcionava la ciutat. Tot és idíl·lic, tooooot! Tenen molta gràcia per fer que tot resulti confortable.

Menjador, cafe, bar de l'Hostal Strowis

Fins que no trobi una feina, faré excursions a les ciutats, e intentaré conèixer més aquest poble a on em trobo. És difícil perquè aquí els edificis no tenen cap indicació del que són; amb un cartell ben gros que digui BAR, HOTEL, MUSEU, CAFETERIA, BOTIGA; aquí la porta està oberta sense cartells. Potser entres a una casa o potser no; et faran sortir amb educació o t'hi deixaran quedar i oferiran un cafè o te.

Us envío alguna fotografía dels primers dies. 

Una abraçada, 

Carla

ICONES - DICK BRUNA

Cada ciutat d'Holanda (Països Baixos) té una icona. Aquesta és la d'Utrecht: NIJNTJE, àlies MIFFY, conillet dissenyat per l'il·lustrador i dissenyador gràfic Dick Bruna.

Aquest senyor té altres animalons a la seva col·lecció. Una de les il·lustracions que més m'ha agradat és la d'en ZWART BEERTJE, àlies OS NEGRE.