DINAR

Després d'una baixada xino-xano des de casa fins a l'Hotel de Wereld (famós per ser el lloc a on Alemanya va rendir-se d'avant dels canadencs i va posar fi a la guerra; imagino els dos generals sense munició ajaguts a una pedra i bevent cervesa tèbia, mirant el riu darrere les runes, mentre els seus nanos disputen un partit de futbol amb una bola de drap) amb la intenció de fer una copa d'algo i estava tancat.

Just d'avant de l'hotel, a la banda del carrer, hi ha un bar amb cadires a fora. Kelly's. He deixat la bicicleta amarrada com si fos un cavall i he entrat. La cambrera vestia una samarreta que deia "I put Ketchup on my Ketchup", m'ha convidat a passar al jardí.

Animada pel descubriment he demanat la carta per dinar. 'Texas Burger' i 'Desperados' (made in The Nederlands). Despres de dinar i com sempre porto els llibres a sobre, m'he quedat 3 hores llegint i prenent notes. Després encara he tingut estomac per menjar un #cheesecake, especialitat de la casa #handmade #ohlala. Base de galeta mòlta amb coberta de dos centimetres de crema de formatge condensat, mig per sobre mig pel plat mermelada amb gerds sencers... #Nyam. 

I això és tot. He tornat caminant a casa amb la bicicleta al meu costat i amb la lentitud que mereix un diumenge de descans. 

NO ET COMPRIS UNA JAQUETA IMPERMEABLE

Compra't un plàstic.

Quan plou als Països Baixos i has d'agafar la bicicleta o  bé caminar una estona, el millor és un plàstic tipus bossa d'escombriaire industrial amb tres forats. Hi ha una botiga molt recomanable de coses anomenada HEMA (hi ha a tot arreu, fins i tot al meu poble), allà hi podeu trobar unes de més bufones que fins i tot tenen un fil al voltant de la caputxa perquè no et voli mentre estàs pedalejant com una burra contra aire-pluja-i-fulles. La gent que et veu pateix si no duus un plàstic. Els agrada que tothom estigui protegit de l'aigua perquè el que no els agrada és anar refredats. Anar refredat demostra una mala gestió en els dies de pluja. Diré que el plàstic és més de dona que d'home, doncs l'home va amb gavardina mullat com un pollet. Ah! És el que toca.

Descarta el paraigua; això només serveix per anar del cotxe al portal. Té un utilitari provisional, tigraràs cinc minuts en notar que l'aigua ve de tots els costats. Fas més ridícul amb un paraigua corcat que amb un plàstic. Hi ha jaquetes impermeables precioses i assequibles (no més de 100 €) de la casa RAINS però que, amb la teoria catalana "compra-ho bo i compra-ho un sol cop" podríem punxar si és per donar-li l'utilitari de "en dies de pluja". Són jaquetes tan boniques que estic convençuda que el dia que plogui posaríem un plàstic HEMA a sobre.

Resolució: vés vestit com vulguis i proveeix-te d'una gorra i un plàstic. Adverteixo que hi ha més oferta de barret impermeable a El Corte Inglés de Francesc Macià que a qualsevol botiga d'aquest país.

CARTA 4

Hola! 

Aquestes darreres setmanes he estat ballant a una piscina que em venia un pel gran, però tot controlat.

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, per fi he trobat feina! Crec que ha estat un bon cop de sort ben aprofitat. Juro que estava pensant en la tornada de derrota cap a Barcelona. 

Vaig rebre un mail i a partir d'aqui tot de pressa (piscina). Estic a la recepció d'un hotel al centre d'Amsterdam, és petit (20 habitacions) i senzill, però trobo que té molt encant. És el Rembrandtplein Hotel, no us allotgeu si és per venir-me a veure per què no permeten relació: client-treballador, en qualsevol cas.

Tenir feina comporta una sèrie de gestions si ets un nouvingut; visita a l'ambaixada espanyola o cònsol en el meu cas (em va atendre una dona gran, professional i elegant i va atendre'm sense visita prèvia, bravo), visita a l'ajuntament per treure't un número de la seguretat social provisional (a la mateixa ambaixada et diuen a quin ajuntament i a quina hora), visita a un banc que et permeti sense ser resident i sense demostrar encara que tens un contracte laboral, per tant una nòmina que garanteixi diners, en aquest cas ING. Visita a un The Phone House per comprar un samsung galaxy young2 amb pre-paid(per què per fer contracte cal tenir una durada de 4 mesos a qualsevol banc dels Països Baixos). Fins aquí fita assolida.

Ara toca trobar un lloc més proper a Amsterdam per viure. Quan el tingui passaré a ser resident i aleshores cal fer més gestions, però això ja ens arribara.

Aquests dies he conegut més d'aprop la ciutat. Amsterdam és maca com Barcelona, amb les seves zones diferenciades. 

Té canals sense barana, vaixells petits, festes-vaixell, cases-vaixell, bicicletes, tramvies estrets, cafeteries i takesaway a dojo, atraccions turístíques; Heinneken Experience, La Casa d'Anna Frank, La Casa Rembrandt, cases de gent coneguda que va viure a Amsterdam. Maletes (moltes i a totes hores i de totes les mides), ipads i portàtils oberts a qualsevol hora del dia, gent jove, gent gran, gent seriosa, estudiants internacionals simpàtics. Aquí totes les feines són dignes i respectades i hi ha funcionaris per a tot.

Quan surto de casa em miro el camí de cabres amb uns altres ulls, potser ho trobaré a faltar i tot.

Una gran-gran abraçada.

BOOK MARKET DEVENTER

He tingut la sort de coincidir en dia i hora amb el mercat de llibres de segona mà més gran d'Europa. És com coincidir el dia del Sant Jordi a Madrid (Sant Jordi a Barcelona és incomparable).

Hi havia sis-centes parades de llibres de totes les mides, de tots els anys i per a tots els públics, la gran-gran majoria eren en holandès però podies trobar alguns en anglès i una insignificant minoria en espanyol/amèrica llatina: Cervantes i Isabel Allende. Isabel Allende, per cert, està en tot els top10 de les llibreries. A l'entrada del poble hi havia voluntaris vestits de groc que venien el prospecte de l'esdeveniment per dos euros, l'hauria comprat, però cap estava traduït. La gent sortia de l'estació amb trolley bags buides per arrasar al mercat i s'hi feien cues de mig quilometre per treure diners en cash. Tot plegat molt freak, àlies, m'hi trobava a gust. Les botigues i els bars estaven oberts; tot sent diumenge, tot sent una ciutat catòlica (les esglésies també venien els seus devocionals). Quan t'apartaves del centre concorregut no es podia anar més lluny del límit del riu, Deventer és un poble rodejat per un. Al riu hi havia música i parades de menjar; un magnífic lloc per relaxar-se i fer inventari dels tresors adquirits.

A les cinc de la tarda el mercat es comença a plegar i les botigues que estaven obertes tancaven, però com feia bona tarda deixaven les portes obertes i treien les cadires al carrer per donar-li un valor extra a la jornada.

CARTA 3

Hola (:

Aquest cop només unes línies, promise. Els darrers dies no he pogut fer tantes excursions com m'hauria agradat perquè ha plogut molt i molt, clarejava però ep! Els núvols tornaven a posar-se al seu lloc per ploure incansablement. Una tarda em vaig escapar a la ciutat per visitar l'església de Sant Pere (Utrecht).

En un país nou a on vols quedar-te trobo tan important trobar una feina com fer un cercle d'amics, a mi encara em manquen les dues coses, però segueixo treballant. D'aquí a dues setmanes es reuneixen un tou d'estudiants de la universitat de Wageningen i miraculosament he conegut un estudiant. Va ser com l'entrevista de feina que no et pots perdre; dius a tot que sí i a veure què passa. 

Cafe de Zaaier

Ja ho sabeu, si esteu a on voleu estar; busqueu una feina i procureu-vos un bon cercle d'amics.

Una abraçada per tots vosaltres, 

Carla