Hi havia sis-centes parades de llibres de totes les mides, de tots els anys i per a tots els públics, la gran-gran majoria eren en holandès però podies trobar alguns en anglès i una insignificant minoria en espanyol/amèrica llatina: Cervantes i Isabel Allende. Isabel Allende, per cert, està en tot els top10 de les llibreries. A l'entrada del poble hi havia voluntaris vestits de groc que venien el prospecte de l'esdeveniment per dos euros, l'hauria comprat, però cap estava traduït. La gent sortia de l'estació amb trolley bags buides per arrasar al mercat i s'hi feien cues de mig quilometre per treure diners en cash. Tot plegat molt freak, àlies, m'hi trobava a gust. Les botigues i els bars estaven oberts; tot sent diumenge, tot sent una ciutat catòlica (les esglésies també venien els seus devocionals). Quan t'apartaves del centre concorregut no es podia anar més lluny del límit del riu, Deventer és un poble rodejat per un. Al riu hi havia música i parades de menjar; un magnífic lloc per relaxar-se i fer inventari dels tresors adquirits.
A les cinc de la tarda el mercat es comença a plegar i les botigues que estaven obertes tancaven, però com feia bona tarda deixaven les portes obertes i treien les cadires al carrer per donar-li un valor extra a la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada