dimecres, 29 de juliol del 2015

KERK

Des de la primera setmana ja vaig veure que aquí el tema de la religió va d'una altra manera. Per la part que em toca, sé que les esglésies no-catòliques no tenen la comoditat de gaudir d'una bona infraestructura amb grans vitralls i murs de pedra (com la gent, pobre, entén el que és una església).

A casa anàvem a un local amb calefacció a fer les reunions (que no es diuen misses, es diuen reunions), arribàvem sempre tard per què vivíem lluny i la gent que té fills arriba sempre tard, però després de la reunió quedàvem a xerrar amb els amics, els nens s'ensenyaven les joguines o llibres que havien portat per entretenir-se i jugaven i les àvies marxaven a casa per preparar el dinar. Ja de més gran visitava altres esglésies de Terrassa i Barcelona i també oferien la mateixa infraestructura, no era un tema d'església de poble perifèric, la nostra. Mesurava la riquesa de les esglésies evangèliques pel tipus de calefacció (o nombre d'estufes de butà) i els complements per servir el pa i el suc de raïm.
Quan entrava a una església catòlica al·lucinava amb la immensitat, els bancs per seure, les bíblies gratuïtes a la banqueta, els micròfons i altaveus. Ah! Això sí, no hi havia guitarres... i pensava, ¿com canten? No hi havia opció a participar ¿com s'ho fan quan els passa alguna cosa? ¿com creix el seu esperit si hi ha un humà entre ells i l'esperit? No hi havia pa ni suc de raïm, veia com la gent feia cua en silenci i els donaven paper de pastisseria (una cosa ven insípida, res a veure amb l'esperit cristià).
Més endavant i amb l'experiència, amb una perspectiva de dona jove la cosa canvia. De fet, tot canvia. Menys les esglésies.

A Holanda (només puc parlar d'Utrecht) diré que la cosa va diferent (d'Espanya). És possible anar a una reunió evangèlica i estar a una església bonica. Ahir vaig conèixer a l'Angelica, "treballa" a l'església de Sant Pere, Pieterskerk (la més antiga de la ciutat).

No hi ha simbologia, característica més destacada d'una església no-catòlica - Tot i que a Països Baixos, pel que he vist, no hi ha tanta tradició d'escultura com a Espanya.

Riqueses útils: rellotge de sorra.

Molt amablement em va fer una llista d'esglésies evangèliques a Utrecht. Us faig còpia de la llista amb l'enllaç. Penso anar a la reunió del dia 9 d'Agost a l'església de Sant Pere i us diré com ha anat. 

1840 - Sint Agustinuskerk.
1468 - Sint Catharinakathedraal.
1254 - Domkerk (Protestant).
1773 - Doopsgezinde Kerk.
1255 - Geertekerk (Protestant).
1912 - Sinte Gertrusdiskathedraal & Kapel.
1250 - Jacobikerk.
1040 - Janskerk (Queden molt poques coses de la primera construcció, però en el moment de posar la primera pedra ja compta com a aniversari).
1400 - Convent de monges. 1744 - Lutherse Kerk (Protestant).
1100 - Nicolaïkerk (Protestant).
1040 - Pieterskerk. És l'església més antiga d'Utrecht i més ben conservada. (Protestant)
1875 - Sint Willibrordkerk.

Podeu trobar informació de les esglésies d'Utrecht aquí.

dilluns, 27 de juliol del 2015

FACTURA DE SUPERMERCAT


En aquest país hi ha 3 cases de supermercats. Albert Heijn, Lidl i Plus. N'hi ha més, però no són tan visibles.

Albert Heijn, podria ser un similar a Opencor, Hipercor, El Corte Inglés. És el supermercat dels supermercats a NL, a les grans ciutats hi ha que són 24 h, a les estacions de tren els trobes amb servei de cafeteria i Takeaway (sempre incitant que compris pomes, plàtans i aigua amb fulles de menta).

Lidl, tots coneixem Lidl. Organització bàsica però bons productes. Pantalons al costat dels cereals.

A mi m'ha molat Plus. Copio la factura d'avui. En general és força més economic que els supermercats a Espanya i, a més, tenen una sèrie de valors afegits com; cadira i tele per col·locar al nen o la nena a mirar una pel·lícula (ahir feien Peter Pan), bossa extra per desar el formatge, màquina de cafè o te per-qualsevol-cas, taula i cadira per llegir el diari:

"Tamagotchi per comptar l'economia del teu cistell"

"Va, posa-ho a la bossa"


"butaca 1, fila 1"


2,97 € - Schouderfiletlap (ho busqueu a Google "Paraula + Plus") / 2 talls
1,80 € - Kipfilet / 2 talls
2,85 €- Jonge Kaas / 1 safata de 7 llesques
1,79 € - Kleintje Kruimig
0,98 € - 2 Courgette groen
1,19 € - Wortel
0,99 € - Soepgroenten Boeren
0,97 € - Volle Melk
0,95 € - Waldkorn Donker Half
1,39 € - Vrije Uitloopei
0,59 € - Canisius Appelstroop
0,25 € - Lusdraagtas Plus
1,00 € - Boterhamworst
1,50 € - Snijworst
19,24 € - TOTAL

19,25€ - Total a pagar (a NL les monedes de 0,01€ i 0,02€ en efectiu no s'utilitzen i s'arrodoneix en criteri de la caixera).

diumenge, 26 de juliol del 2015

ICONES - JIP EN JANNEKE

Tres generacions holandeses han crescut amb els contes d'Annie M. G. Schmidt il·lustrats per Fiep Westendorp.

Annie recollint la medalla. 

Tot i que les il·lustracions siguin dedicades als nens, a mi em fan pensar en aventures sinistres, d'amagatotis i trapelleries de veritat.

"Ara és nostre"

"Tu faràs de reina"

dissabte, 25 de juliol del 2015

THAT'S NOT... RAIN

A l'estació, tronant:

Em trobo a l'estació d'Ede-Wageningen. Ahir vaig quedar amb el meu amic de Nijmegen i veient que el dia començava plujós he decidit venir cap a casa i estudiar una mica, fer neteja; fer dissabte... Però estic atrapada a la cabina hermètica de l'estació de tren a on no passa ni un xiscle d'aire. A fora, Déu s'està revelant. La pluja i el vent dibuixen variacions impossibles que m'indiquen que seria un suïcidi agafar la bicicleta i anar cap a casa. Fins i tot, als arbres els costa resistir-se. Fins i tot, el més vell dels ciclistes està refugiat al meu costat amb la seva bicicleta de 5.000 euros. Fins i tot, un noi valent ha intentat sortir pensant que això era un summertime i ha tornat, al cap de 15 segons, xop com un mitjó posat a la banyera.

Crec que la cosa va per llarg, m'empipa no poder fer-hi res però cal trobar el cantó humà natural, en aquest cas, i és que la natura mana.

(pausa - silenci - observació)

Després d'una estona de silenci, crec que faré el cor fort i em suïcidaré. Si sobrevisc, ens agafarem per la mà.

divendres, 24 de juliol del 2015

CARTA 2

Bon dia des del camp! 

Sí, senyors i senyores, he assumit que estic al camp. Que no es tracta d'un poblet de la perifèria d'una gran ciutat, no, i que tampoc estic a un poble "super" desenvolupat a 30 minuts de la gran ciutat, no. Estic al camp, però ei, aquí estan proveïts de tot. Les cases tenen plaques solars amb font d'energia per alimentar els seus cotxes elèctrics. Els avis (gent gran) t'avancen amb la bicicleta perquè, mentre tu vas amb una de pedals i sense marxes, ells van high-titanium propulsors. 

L'únic que m'apropa a les ciutats és què, gràcies al cel, l'estació de ferrocarrils que tinc més a prop connecta dues grans ciutats d'Holanda. Dono les gràcies per això. 

Cada dia, a banda de donar-li a la tecla cercant una feina i estudiar anglès (des de casa, perquè no hi ha cap acadèmia a 25 km de perímetre), faig alguna excursió, amb bicicleta, amb bus o amb tren - cada vegada que et compres un bitllet de transport el tiquet et recorda el favor que estàs fent al medi ambient per no agafar cotxe.

La setmana passada vaig estar a AMERSFOORT (ciutat on va néixer i créixer Piet Mondrian), és dels llocs més macos i encantadors que he visitat estant aquí. 
També vaig anar a AMERONGEN a visitar uns vells amics que viuen a una residència (els vaig prometre que tornaria per visitar junts el poble, ja que vàrem passar tota la tarda al jardí xerrant).

Piet Mondriaan by Yves Saint Lauren


Aquí hi ha molta flor blava i blanca. Sorprèn, ja que a Espanya tot és vermell, taronja, groc... Els dies són molt llargs; el sol surt a les 05:30 i gairebé fins a les 22:30 tens llum.

Aquesta setmana vaig fer una excursió fins al riu RIJN. Recordeu el que us vaig dir de què no hi havia cartells a les cases i no saps si és un BAR, HOTEL o QUÈ; amb els camins passa exactament el mateix, no posa ni noms de pobles, ni rius, ni parcs: aquí ho has de saber tot de memòria (realment tens temps per fer-ho). Total, que vaig seguir a una mare que portava 3 nens a la bicicleta i vaig anar a topar a una platja de riu fantàstica on puc anar els cops que vulgui i a qualsevol hora: banyar-me i prendre el sol. VISCA!



I, per acabar, ahir vaig estar a la gran ciutat d'AMSTERDAM. No hi vaig anar a fer el turista, hi anava per veure coses de feina (motxilla, bambes i super somriure). That's all. Vaig arribar a les 9 del matí per veure com s'aixecava la ciutat i no la vaig deixar fins a les 9 del vespre. Hi tornaré per matitsar. Destacable el museu RIJKSMUSEUM i la passejada de tarda des del barri PIJP passant pel canal ample de l'AMSTEL fins a l'estació Amsterdam-Amstel. 




Espero que sigueu tan generosos com la setmana passada de retornar-me les vostres impressions i explicar-me com us va l'estiu. És una alegria per mi. 

Una abraçada molt forta i ja és divendres!!! 

MUA

AMSTERDAM - DE 9 A 21

Al tren, tornant:

"Totes les ciutats, per ser ciutats; ¿han de ser iguals? No. ¿Que les fa diferents? L'orientació que tenen cap al mar més proper i, l'ordre dels carrers. Aquesta darrera consideració ho determina tot. I, no serà el color de les façanes ni l'amplitud de la vorera el que et farà sentir més especial o menys a una ciutat estrangera; va ser i serà l'ordenació dels carrers. La longitud d'una cantonada a un altre és la que et farà fer comparacions amb altres ciutats fins a posar-les totes en un rànquing propi.

Amsterdam m'ha cansat molt... i encara em queda tant per fer abans que acabi el dia. És un cansament gairebé alcohòlic. Quan passo amb el tren per les llargues escampades de gespa se'm pot oblidar què és el que estic mirant i puc convertir la gespa en mar. Sobretot ara que és de tarda, la llum del sol és baixa i m'enfosqueix allò que miro. Gespa-mar-malaquita (¿malaquita?). El sol és el més important de la terra. Avui m'han dit que a l'hivern tot és blanc i no hi ha contrastos de núvols de colors. A l'estiu hi ha tantes hores de dia que et falta temps per dormir.

Joder: Estic tan cansada (cansament alcohòlic) que no sé com portaré la bici de l'estació cap a casa. No tinc força ni per posar-me els cascos a l'orella (que ho hauré de fer) GROOVEEEE (dibuixos & gargots) yeah. Tinc el paladar adormit. Podria beure 1 L d'absenta i no notaria res. A veure, que ve la meva parada."

dimecres, 15 de juliol del 2015

CARTA 1

Bon dia des de les terres baixes!

Us escric des d'un lloc a on estaré un temps, a Bennekom, són 3 poblets alineats des de l'estació de trens d'Ede fins al riu Rijn (Ede, Bennekom i Wageningen) Això és el camp pur europeu; cada casa té 2 o 3 cavalls, cabres, gossos, gats i moltes aranyes que cusen casa teva a la que et dónes la volta. Tots els veïns de Bennekom tenen una serra elèctrica per podar els arbres del jardí.




Al principi tot va anar molt depresa, feia temps que no em sentia perduda, desorientada i sense una resposta ràpida per trobar una solució al caos. El caos momentani de quan algú es deixa caure a un país desconegut, per molt europeu que sigui. Ahhhh!!!!!

Hi ha molt ordre i respecte. La primera setmana a l'hostal Strowis (Utrecht) em vaig adonar que no era l'única que havia triatHolanda com a punt de partida per una nova etapa! Hi havia molts més, i de punts del planeta diferent, va ser una bona expèriencia. Passejava molt per tal de veure com funcionava la ciutat. Tot és idíl·lic, tooooot! Tenen molta gràcia per fer que tot resulti confortable.


Menjador, cafe, bar de l'Hostal Strowis


Fins que no trobi una feina, faré excursions a les ciutats, e intentaré conèixer més aquest poble a on em trobo. És difícil perquè aquí els edificis no tenen cap indicació del que són; amb un cartell ben gros que digui BAR, HOTEL, MUSEU, CAFETERIA, BOTIGA; aquí la porta està oberta sense cartells. Potser entres a una casa o potser no; et faran sortir amb educació o t'hi deixaran quedar i oferiran un cafè o te.

Us envío alguna fotografía dels primers dies. 

Una abraçada, 

Carla

dissabte, 11 de juliol del 2015

ICONES - DICK BRUNA

Cada ciutat d'Holanda (Països Baixos) té una icona. Aquesta és la d'Utrecht: NIJNTJE, àlies MIFFY, conillet dissenyat per l'il·lustrador i dissenyador gràfic Dick Bruna.


Aquest senyor té altres animalons a la seva col·lecció. Una de les il·lustracions que més m'ha agradat és la d'en ZWART BEERTJE, àlies OS NEGRE.