Fent memòria, al tren:
M'he llevat a les 4.10 del matí (he sortit del llit a les 4.30 però a les 4.10 he apagat l'alarma) i tot era fosc, m'he girat per mandrejar i al tornar per aixecar-me hi havia llum darrere la finestra, era la llum dels estables. M'he cagat viva. Aquella llum només s'obre amb sensor de moviment (25-30 kg). El dia ha començat amb un remolí mental d'assassins, violadors i tarats o tarades mentals assassins de cavalls; ha corregut la veu pel poble de Bennekom que "la noia espanyola s'aixeca a les 4.30, anem a matar-la".
M'he vestit de tal manera que, si hagués passat alguna cosa, pogués sortir corrents; he estat a punt de despertar a la meva companya de granja per que m'escortés des de la finestra amb la llum apagada. Però m'he fet la valenta. Ha estat una mala hora, les finestres a Holanda són grans i la llum és groga, al camp es pot veure a 100 metres quan una casa està desperta. I la llum del graner només dura uns pocs minuts encesa.
Al final no ha passat res, però fins que no he arribat a l'estació i he vist gent normal (gent visible i amb altres missions) no m'he quedat tranquil·la. Sort que no he despertat a l'Ana i sort que no he agafat un ganivet.
Avui ha estat un dia meravellós. Des que he arribat a l'hotel no he parat; la gent vol sucs i cafès i m'agrada oferir-los amb mil cosetes bufones i gratuïtes que tenen els holandesos per servir begudes calentes; tarró de llet, sucre, galetes, xocolatines, mel i la cullera, tot posat al voltant de la tassa. A mig matí ha sonat l'alarma d'incendis; un sensor s'ha disparat amb el bau d'una dutxa. Quan he sortit de la feina he anat fent una passejada pels carrers abans de tornar a la vida rural; quanta bellesa! quanta gent gaudint de la tarda a les terrasses. El barri de Jordan és l'ultim barri que li toca la llum de la tarda, tot i tot era tan feliç que amb raó hi havia un carrer tallat per una gravació; vull pensar que gravaven el moment. La llum, l'aire, la temperatura, la gent justa; que no satura, que no et fa estar sola, el dia que portava a sobre; la felicitat era amb mi al carrer, avui,
Quan sense adonar-me he arribat a un carrer principal i concorregut he entrat a un tramvia per tornar a l'estació. Ara al tren (que faig vida al tren!) escric.
Hola Aïda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada