A Holanda hi ha un sol tiquet de transport per a tot el país i per a tot el transport: OV-Chipcard. La feinada del ciutadà és anar carregant puntualment la targeta per tal que sempre hi hagi diners. Cal fer check-in a unes maquinetes repartides, de manera antropològica també (aquí l'estudi), per les estacions i cal fer check-out quan deixes d'utilitzar el transport. Si no ho fas, et penalitza la mateixa targeta amb 4 € o més, depenent d'on fitxis la pròxima vegada. Hi ha 3 tipus de tiquets o 3 que jo he pogut diferenciar des que estic aquí.
ELS BITLLETS
Model 1. Senzill, de paper, un sol ús. Té un cost de 0,50 € cada vegada que compres un.
Model 2. Unipersonal i anònim, de plàstic, el pots utilitzar durant 5 anys. Té un cost de 7,50 € i depenent de quins viatges facis no et deixa fer check-in si no tens més de 20 € a la targeta. Aquest és blau i és el que utilitzo jo.
Model 3. Personal, de plàstic també i color groc, dura tota la vida. Té un cost de 50 €/any però tens un 40% de descompte en tots els viatges. L'orgull d'un holandes és ensenyar al revisor aquesta targeta amb fotografia. Quan et fas aquest carnet, l'altre carnet (el blau que tinc jo ara) passa a tenir el mateix poder que aquest groc, per si vas amb acompanyant. Doble poder.
LES PORTES
Per al transport public no hi ha portes que sobren i tanquen amb el tiquet. Ets lliure de picar o no picar, lliure de posar a prova el teu destí. Ja sabeu de què parlo. Aquí això és impossible de pensar, ni un bri de mala idea s'aboca per la cantonada entre el cervell i l'orella. Seria millor tirar-se per la finestreta a què un revisor en mig de tota la gentada descobrís que un holandès no ha fet check-in. Les probabilitats de què un revisor comprovi el teu tiquet són del 89% en cada viatge, però les probabilitats de què et perdoni la multa també són altes, perquè com he dit abans, ni un bri de mala idea s'aboca. Una nit, quan encara vivia a la granja, a la 1 de la matinada una revisora amb moltes ganes de treballar em va enxampar, però jo estava tan esgotada, amb unes ulleres que arribaven als genolls i per descomptat (això ho he après dels holandesos) que em va veure treure la cartera amb disposició de pagar el que fos contant d'arribar a casa al més aviat possible, em va perdonar i em va dir que seguis asseguda a primera classe.
LES CLASSES
A dintre el tren hi ha dos tipus de vagonetes: First Class, Second Class. La gent ho respecta molt. La primera classe és caríssima però és un gust poder seure-hi quan tot el tren va ple a rebentar i tu estàs assegut en una butaca que hi caben 3 com tu i en silenci. Tu tries la classe que vols quan compres el bitllet. La segona classe no està gents malament: cada seient té un penjador, una tauleta i una butaca confortable.
LA PROTECCIÓ DUTCH
Quan estàs buscant per aconseguir el Model 3. Tot està escrit en neerlandès i quan cliques la traducció en anglès ja no és el mateix. És a dir, només pots comprar la targeta groga traduint com una pallussa del traductor: Entra a l'aplicació, copia, surt de l'aplicació, desa, tradueix, ah vale, aquí només hi diu Benvingut al servei d'OV-Chipcard, amb aquesta targeta gaudirà de la comoblablabla, etc. Aquesta mena de trapelleries empipadores les trobaràs amb molts d'altres llocs. A Barcelona fem el mateix amb el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada