HAS DE CAURE

Tornen els temps de bicicleta. No sé com s'ho fan però hi ha una xarxa de tràfic de bicicletes a 30-40 € molt activa a la ciutat d'Amsterdam. Et diran "una amiga, fa mudança" perquè et quedis tranquil·la que no és un robatori.

Com aconseguir una bicicleta per 30-40 € a Amsterdam: 
1. Et poses en contacte amb algun conegut que hagi viscut molts anys a la ciutat, 30-40. Li dius que vols una bicicleta. Així "vull una bicicleta, si saps res, fes-m'ho saber".
2. En uns dies reps una trucada "encara vols la bicicleta? Tinc una amiga que està fent mudança, la ven per 35€" Dius que sí. "Entesos, a on estàs? Vindrà un amic a portar-te-la". Dones l'adreça del lloc on et trobes.
3. En 20 minuts un home que no coneixes de res et porta una bicicleta que a Barcelona costaria 200 € per lo de vintage. La proves al carrer com una nena al matí de reis. Dones 30 € perquè trontolla una mica. Ja tens una bicicleta.

Quan t'entreguen una bicicleta te la donen sense res perquè és robada. Has de posar-li tot de complements: per això també hi ha un negoci a Holanda.
1. Vas a la botiga Action i compres: 1 cadena d'uns 17€, una llum blanca pel davant de la bicicleta i una llum vermella pel darrera (i piles, moltes piles) i un ring-ring.
2. Vas a la botiga Hans Struijk i compres 1 cadena de 60€.

Hi ha molts més artefactes per marcar "la teva" bicicleta; esprais de colors, lianes de flors, fundes per la cadira, manillars, cintes, etc. A Països Baixos et compres una cadena per tota la vida i la bicicleta la vas canviant, sóc conscient que algun dia me la prendran.

Quan ja feia 3 dies que portava la bicicleta em sentia integrada, segura, una tia que s'enrotlla i s'adapta a les noves ciutats. Bé, anava pel carrer més difícil d'Amsterdam a punt d'arribar a Muntplein, hi havia un cartell que indicava obres y al costat una fletxa lluminosa que desviava a 9 de cada 20 ciclistes perquè el carrer estava clarament tallat. Jo ni ho vaig veure, em vaig dir que estava preparada pel terreny  i que només eren 20 metres de res, la bicicleta cabia per una de les escletxes que barraven el pas, havia vist a un senyor fer-ho #queconsti. Quan ho faig tot va anar tan de pressa que no vaig ser conscient de res del que vaig fer; quan travesso l'escletxa una dona passa amb un gosset, em desvio cap a l'esquerra, estic molt a prop dels rails de tramvia. Miro si la dona es troba bé i la meva roda (no jo) toca el metall del rail que desafortunadament encaixa la bicicleta al rail sense deixar-me controlar la direcció de la bici. Em tiro a terra. El primer que faig és mirar si ve algun tramvia. NINGÚ, ningú, ve a rescatar-me. M'aixeco com la noia estrangera que sóc, que no te coneixement de res i s'ha equivocat i no tornarà a fer una cosa així, torno a la vorera. Un home s'aguanta el cigar a la boca i m'agafa la bicicleta, amb un moviment de cames i braços la posa recta (no m'havia adonat que la portava més torta que les branques d'un pollancre). Has de caure.

Els dies següents em fixava que tots els holandesos van amb blaus als braços i a les cames i els dits de les mans pelats. He après a posar-li un cartó a la bicicleta perquè no trontolli. He après també a encendre les llums a la nit perquè la policia no em posi una multa i també per la meva propia seguretat, ja que a Amsterdam no hi ha prous fanals als carrers, tot està fosc. I si no trontollo i no porto llums ningú em veu ni em sent.