El dia es fa curt, i no em refereixo a les 24 h que condeixen com la vida d'un agricultor, em refereixo a les estones solars. Una amiga que em va venir a visitar aquest cap de setmana va i em pregunta "Quants dies de sol teniu a la setmana?" i jo li vaig contestar que mig i gràcies! Quan hi ha sol, surt a les 8,00 i no aixeca un pam de terra, a les 14,00 de la tarda comença a declinar i a les 16,30 del capvespre ja no hi ha llum i tot enfosqueix. Poseu fanals!, digueren les senyoretes. No, que gasta, contestà el rei, destinem els diners a la gran bústia Holandesa pel dia del judici final. Amsterdam, la ciutat més turística de Països Baixos, és a dir, la més mimada, no té llum. No és com Barcelona o Madrid que passeges de nit i tot està carament il·luminat i veus el terra que trepitges. A Amsterdam no veus res, tot són ombres que et fan tornar boja i tu mateixa et tornes fosca i et fas nit i desitges ser engolida per les ombres i els canals perquè és ben trist una vida sense llum. Puc viure en un país de pluja i vent, però no hauria pensat mai que un motiu per tornar fos l'enyorança del Sol viu i poderós que tenim a Barcelona.
El Govern holandes vol, que a més de tornar-te boig facis vida de casa perquè el comerç a les 18,00 h tanca. I de vegades, sovint, no et queda res per fer a no ser que visitis un bar i et preguis un cafè rere un altre. Els bars actuen de la mateixa manera que el dia, a mesura que es fa fosc les bombetes atenuen els volts al mínim, i alguns d'ells només deixen encesos els neons de les marques de cervesa i les espelmetes a la taula. En més d'una ocasió he hagut d'apropar l'espelma a la carta del menú i tenir literalment una cita a cegues.
 |
| Passeig romàntic i tenebros per Vondelpark. 18:00h |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada