La bicicleta em permet apropar i mirar descarat. El turista no recordarà que l'he analitzat.
L'home, allarga un braç i aguanta la càmera, abraça a la dona. La dona, encara que a la imatge no es vegi, flexiona el genoll i puja el peu dret endarrere. S'estan una estona, immòbils.
L'avi treu la càmera de la funda que guardava a la bossa que li penja de l'esquena. Abans d'arribar al pont ja sabia que aquella era la fotografia, però els genolls van lents i cal arribar, parar, desmuntar i entregar la màquina a la parella perquè li faci la fotografia. L'avi deixa la motxilla als peus i posa el seu millor somriure, mirant a la seva dona que aquesta el mira per la nineta de la Nikon. La dona mira, però no prem. Passen bicicletes i gent que no els veu. L'home no sap quan es farà la fotografia perquè les cataractes no li deixen saber si prem o que. Finalment, sí. Es troben a mig camí del pont, ella ensenya la foto. Ell aprova amb un somriure i ara li toca fer al revés.
Una família. La dona a una banda del pont amb els fills, el marit a l'altre amb el mòbil. Si primer veus la dona penses, vol un record amb les nenes ara que són petites. Però no, el pare està col·locant el mòbil al pal i es fa un selfie a ell mateix. La dona el mira amb ulls estranys i les filles més. L'home somriu a la càmera i després segueixen caminant.
Les amigues, després de riure amb el mòbil a la mà totes, se'ls acut començar fer fotografies de grup per pujar-les a instagram. En el millor dels casos la més alta allarga el braç i totes intenten encaixar-se, si la cosa va a més i tenen un banc o un lloc per fer saltirones es posaran a saltar i agafar instants a l'aire. No importa el pont, importa la cara, el moment i que surtin totes bufones.
Fotografies de viatjants que ho fan sols. Mostren un ull bonic en primer pla i de fons la plaça, el parc, el carrer en perspectiva... L'ull estarà rient, estarà seriós o estarà tancat. De vegades són els peus els que es veuen, recolzats a la gespa de Vondelpark. De vegades el bodegó d'un esmorzar a Pijp i el llibre que s'han portat pel viatge.
L'amic del grup que no esperaves se separa augmentant el pas per no fer esperar després a la resta dels amics que van a fumar i alcoholitzar-se. Li diu ràpid a un d'ells "fes-me una foto". Mans a les butxaques, cap inclinat a un ram de campanetes acolorides que penja de la barana del pont. Per la mama.
Un fotògraf professional aturat al carrer, a un lloc on ningú faria la foto ell o ella la fa i l'any que ve la trobarem a un calendari, a les llibreries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada